Aviat farà un any!! El dijous 13 de març de 2020 ens va sorprendre assabentar-nos pel mitjans de comunicació del tancament de totes les escoles i altres serveis a partir d’aquella mateixa tarda, a causa de la pandèmia mundial del COVID-19

Nervis, trucades, missatges… tothom volia saber què passava però a nosaltres no ens va arribar cap notificació oficial. Som un centre ocupacional públic i ningú no ens informava del que passava! A l’endemà divendres moltíssimes famílies van decidir pel seu compte que els seus familiars es quedarien a casa, a l’igual que algunes residències. Ens vam trobar poques persones amb discapacitat i casi tot l’equip de professionals. Fent gestions amb el Consorci de Serveis Socials finalment ens van comunicar del tancament del centre durant 15 dies! A corre-cuita vam endur-nos documentació per tal de poder fer alguna cosa des de casa amb el convenciment que podríem tornar a buscar el que ens fes falta en un futur immediat. Però no va ser així! A l’igual que tota la societat ens vam quedar a casa una, dues, tres setmanes i fins i tot mesos!!! amb un estat d’alarma decretat.

Després del desconcert inicial vam començar a organitzar-nos com a equip i vam fer diferents propostes per a continuar el treball on line amb les persones ateses en el centre

I aquest DIARI DEL CONFINAMENT en va ser una! Val a dir que ha estat molt participativa i que ens ha servit per estar connectats explicant-nos com ens sentim i què pensem sobre aquesta situació tant inusual que estem vivint!

Adjuntem un fragments per tal que us en feu una idea i si voleu continuar llegint cliqueu al següent enllaç.

…”Després he tornat i he pujat per les escales , a part de per fer una mica d’exercici ho he fet per passar per la veïna del primer que és una senyora gran i així li picava a la porta per preguntar.li si necessitava res… M’ha parlat a través de la porta diu que està una mica espantada amb tot el que està passant però que està bé i que no necessita res… Obra una mica la porta i li dono un paperet amb el meu telèfon per si necessita alguna cosa que em truqui , que no cal que vagi a comprar ella que quan hi vagi jo també li puc comprar el que necessitin”…

…”Ahir dilluns 23 va ser  l’aniversari  de la meva filla Laura, ha fet 22 anys!!! 

Mai m’hauria pensat que viuríem un aniversari com aquest, enmig d’un estat d’alerta en que la majoria de la gent estem confinats casa sense poder sortir.  EL dia abans, pensant en cóm ho podríem celebrar vaig buscar fotografies del seu embaràs i vaig trobar una foto del viatge que vam fer a Brussel·les, amb en Miguel Cantarero, la Valle i la Núria Isanda aquell mateix any en que jo estava embarassada de la Laura. Em va fer molta il·lusió i vaig tenir ganes de compartir-la amb l’equip actual de Sínia ja que tenim al Miguel ingressat. Desitjo que es recuperi aviat i riure amb ell tot recordant l’anècdota!”

…” Aquell any que   va neixa la Laura, jo vaig caure de  cap a  enrrera em fer molt de mal, em donava voltes al cap, l’Imma em vulia axecar al terra, al mig de aquell dolorr tant gran, pensava, no, no m”axeuis perque esas de 8 messos i no vulia li passes res a la el bebe.

Quan esstava al terra, vaig ser jo el primer que vaig patir per tu, moltes felicitats Laura.”

…” Abro el portátil e intento concentrarme en hacer algo d trabajo. Miro los WhatsApp del grupo, mails… pero es difícil, me cuesta coger el ritmo, no estoy acostumbrada y no es lo mío. A  mí me gusta estar y relacionarme con la gente, lo hecho d menos.”…

…” Uau això propera….

M’agraden molt tots!!

A veure si al vespre o demà torno a escriure”…

…” Després d’una hora i quart de tortura iogui, em dutxo, menjo una taronja per assegurar-me la vitamina C i em poso a la telefeina. Per a mi és sagrada fins l’hora de dinar, tot i que no sóc gens productiu i em costa molt concentrar-me per l’estat d’ànim que ocasiona el confinament i les múltiples distraccions que hi ha a casa, em manté motivat i ocupat, i em sento responsable de dedicar-m’hi tot i no ser la feina que m’agrada fer.”…

…” Buenos días mundo 

el despertado suena Romain Son las 9 de la mañana me desmpierto yo y mi madre mi padre duerme porque trabaja de noche y tiene que descansar cuando nos le cantamos lo primero que asemos mira el móvil para ver si el didac si nos enviado la adivinanza como siempre soy una crack luego de desayunamos juntas luego me echo otro rato.y mi madre ase la faena y sale acompra si es necesario k precaución con guantes y mascarilla y luego se lava las manos y se echa halcón me despierto ago mis cosas y mi madre me ase la comida comemos y después me pongo en el ordenador aser mis cosas y luego ya mo ami familia para ver como están y ya me quedo más tranquila y luego ya me pongo k.el móvil luego seno veo la tele hasta quemeda sueño buenas noches mundo 

Besos “…

…” enyoro als nois, fer-li una abraçada, sentir al Lluís cridar, veure la Sílvia com es va xocant amb les parets immaculades del centre, fer bromes a la Montse, l’ Elena, l’Ana, abraçar al Joan Carles, veure al Justo somrient i no acollonit, barallar-me amb l’Ester perquè aixequi el cap, sentir la veueta de la Miriam, veure la Laura amb els seus papers i el seu ordinador, els dibuixos de l’Oriol, el dj de l’Isra, veure el somriure del Raúl,, veure l’Elena passant llista, veure al Gabi amb la Mercedes i fer-li una forta abraçada,..”

…” I de sobte, assimilo la meva imatge al mirall, connecto amb la meva mirada i enfrontant-me amb el meu reflex aconsegueixo pensar en les coses que m’agraden, que intento fer i que m’ajuden a desemboirar la meva inquieta ment…uns dibuixos divertits plens de  colors  llampants, una nova cançó que he composat per endolcir l’ànim, l’esmorzar tan bo que em prepararé ara mateix amb extra de xocolata…

 I agraeixo! Agraeixo de tot cor tot l’esforç que estan fent moltíssimes persones treballant cada dia per aïllar el caos de les nostres vides”…

…”Avui es dissabte. Se’m fan durs els caps d setmana, m’agradaria poder aprofitar-los, quedar amb amics, sortir al carrer a passejar, trobo molt a faltar moure’m lliurement, l’aire de la vida quotidiana…

M’agrada molt llegir-vos, m’arriba al cor, us imagino a cada un de vosaltres fent tot allò que expliqueu. Se m’ha escapat alguna llagrimeta… Estic més sensible de lo normal! M’ha costat escriure-us… No están sent dies fàcils!…”